Tres bandes despleguen talent sobre l’Auditori en el 17è Festival de Bandes

El 17è Festival de Bandes de Catalunya mostra la riquesa de la sonoritat de les bandes actualment. I aquesta riquesa és abundant i agosarada en el millor sentit de la paraula. Perquè cadascuna de les tres bandes que han actuat han arriscat amb composicions complexes i innovadores. Les tres han entès el risc com a camí de millora, a través de l’esforç que suposa enfrontar-te a un nou repte. El risc en el vessant artístic per si mateix ja és un valor, i fins i tot disculpa si al final un es queda curt i no arriba als resultats esperats.

La tarda del diumenge 24 de setembre dalt de l’escenari de l’Auditori de Barcelona hi ha hagut risc, sí, i per tant espectacle, i ningú no s’ha quedat curt. Cadascuna de les tres bandes, La Banda de Música de la Unió Musical Jaume Balmes de Santa Bàrbara, la Banda de Música de Benissanet i la Banda de Música i l’Orquestra de la Universitat Rovira i Virigili, han aconseguit brillar amb les seves propostes musicals. L’acte ha comptat amb la presentació de Pili Chana, de la Banda Unió Musical de Tarragona, que amb seguretat i professionalitat ha aportat dades d’interès que han posat en context cada banda i el seu repertori.

Dues estrenes innovadores

La banda i l’Orquestra de la Universitat Rovira i Virgili – per a l’ocasió s’ha ajuntat les dues formacions- ha interpretat dues estrenes: la composició guanyadora del Premi Josep Maria Lleixà de Composició per a Banda de Música, A Raiña lupa (La reina lloba), de la compositora i pianista Maria Mendoza. “L’obra, molt descriptiva, es basa en una llegenda gallega, segons la qual una reina tenia atemorits els pobles de la zona sud d’Orense, als qui demanava que li entreguessin menjar i altres matèries necessàries, fins que un poble es va negar a entregar-li res i va decidir atacar el castell de la reina. És, per tant, una obra que contraposa temes musicals: el poble, d’una banda, la reina, de l’altre”, explica Mendoza de la seva obra. En acabar la interpretació, la compositora visiblement emocionada s’ha aixecat del seu seient i ha aplaudit la feina de Marcel Ortega, director, i la de la Banda i Orquestra de la URV, i de tots els músics.

Aquesta formació ha estrenat també el Concert per gralla i orquestra, una composició d’Elies Espí, que proposa un diàleg entre la gralla d’Albert Medina i la resta d’instruments. Si bé amb altres instruments propis de la cobla ja s’han fet unions amb la música de les bandes – i com a mostra la composició Scherzo sobre un tema popular de Joan Lamotte de Grignon, tercera peça que va interpretar la Banda i Orquestra de la URV-, amb la gralla no hi havia precedents. “El treball amb l’Albert ha estat constant, primer em va ensenyar els registres i particularitats de la gralla, i a partir d’aquí mentre escrivia li anava ensenyant el que componia”, explica Elíes Espí, enginyer químic de professió, vinculat a la Banda i Orquestra de la URV. Pròpiament dita, la interpretació de Concert per a gralla i orquestra no és una estrena, ja que a principis de juny l’Orquestra de la URV la va estrenar, tot i que sí que es pot considerar que és el primer cop que la peça la interpreten tots els músics resultants de la unió de la Banda de Música i l’Orquestra de la URV. “El so de la gralla amb l’orquestra empasta molt bé, crec que és un camí que cal seguir investigant”, conclou Espí.

“Han vingut cinc autocars, el 10% del poble és aquí”

Tot i haver-hi poc consens -tampoc gaire necessari d’altra banda- es consideren mil·lennials aquells que han nascut entre els 80 fins a l’any 2000. Així doncs, la Unió Musical “Jaume Balmes” de Santa Bàrbara, nascuda el 1989, seria un exponent de banda de creació més recent, que tot i així ofereix una proposta ja consolidada en el seu poble, Santa Bàrbara, el qual s’ha volcat en la banda. La proposta del director Joan Marc Subirats Calero s’ha fonamentat amb composicions modernes específiques per a bandes com ara Persis de James L. Hosay o Alpina Saga de Thomas Doss. “Però també volíem integrar tot el poble de Santa Bàrbara, i d’aquí que hem escollit la composició de Wink at you de Teo Aparició per a la qual hem comptat amb un cor format per nens de les escoles de primària, secundària i de l’Escola Municipal de Música. Han vingut cinc autocars, un 10% del poble és aquí”, exposa Joan Marc Subirats Calero, director de la banda.

D’una banda mil·lennial, a una centenària, la Banda de Música de Benissanet, que en la seva part de concert han recorregut per bona part de tots els registres d’una banda municipal. Dirigida per Carles Capseta, han interpretat el pasdoble Benissanet, erigit en himne no-oficial del poble, de Josep Serra, músic destacat al poble, ja que va recuperar la banda després de la interrupció viscuda per la guerra civil. Tot seguit, la banda ha interpretat La Finale de La Simfonia del Nou Món, d’Antonin Dvorak i el poema simfònic Maud’Adib de Lino Guerreiro. “Valoro molt la possibilitat d’actuar a l’Auditori, però em quedo amb la feina prèvia, amb tot l’esforç previ”, explica Capseta. Que ningú no el malinterpreti, es refereix a l’energia que l’elecció per a participar al 17è Festival de Bandes de Catalunya ha insuflat a la formació. Escollir una composició com la de Dvorak, exposa la voluntat de superació de la banda. “Que les bandes treballin peces simfòniques és important, ja que la banda s’exercita moltíssim, una obra simfònica no està pensada per a banda: la corda, per exemple hi és molt present, i comporta dificultats de tempo i de respiració, entre d’altres. Ha estat un repte l’adaptació de La Simfonia del Mon”, explica un orgullós Capseta, que considera que per acabar de mostrar tot el registre de les bandes -des de pasdobles a obres simfòniques- la tercera composició ha estat “una obra contemporània, per a banda que mostra una harmonització moderna i amb molt de color trímbic” com el Maud’Adib del portuguès Guerreiro, explica Capseta.

Pel que fa als discursos de les autoritats, després d’un emotiu àudio a càrrec del conseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig, Josep Pares, president de la Federació Catalana de Societats Musicals ha defensat fermament la llibertat dels presos polítics i que els exiliats puguin tornar a casa amb garanties. Un discurs reivindicatiu com el d’Antoni Herrera, subdirector de la direcció general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, que ha apel·lat a paraules de Puig: “La cultura per damunt de tot és llibertat”.

La 17a edició del Festival de Bandes de Catalunya ha estat un espectacle lluït, divers i que mostra les bandes en una constant recerca per millorar dia a dia, transformant riscos en reptes. I els superen amb nota.

Article aparegut a Tornaveu