Notícies

Josep Mut: “Podem expandir el registre tonal de l’oïda, si innovem en la manera d’interpretar i compondre”

Entrevista al director i compositor

Àlvar Andrés – Periodista i realitzador audiovisual

El director i compositor Josep Mut proposa una revolució: un seguit d’idees per expandir el timbre dels instruments; algunes d’elles plantegen incorporar una corda més a instruments com ara el violí, contrabaix… “Aquesta pandèmia de la Covid-19 fa que tot el món artístic s’hagi de reinventar; serà difícil captar el públic i des del vessant musical hem d’innovar”, explica Josep Mut el perquè d’aquesta “revolució” que va començar a gestar en el llibre Gimnàstica de l’ànima (Curbet edicions), coescrit amb Esther Pardo i publicat el 2018, on argumenta les seves idees en un volum que també pot ser entès com un manual per aprendre música. L’entrevistem amb motiu de la distinció d’honor –músic amb denominació d’origen i ambaixador cultural de la S.A.M– que li concedirà la Societat Artística Musical “La Vall” de Càrcer (província de València) en un espectacle dissabte 31 d’octubre a les 19h al Centre Cultural “Antonio Rodriguez Castellano” en el qual s’interpretaran quatre composicions de Mut, així com es premiaran altres músics destacats de la S.A.M de Càrcer.

La trajectòria de Josep Mut el vincula quasi 40 anys a la Banda Municipal de Barcelona, on va entrar l’any 1970 i s’hi va estar 12 anys com a solista, 12 com a subdirector i com a director 14 anys, a més de tuba solista al Gran Teatre del Liceu, des de l’any 196 fins a l’any 1990, quan la llei d’incompatibilitats públiques el va fer decantar per la Banda Municipal. Sorprèn la capacitat de treball a qui Mut responsabilitza a la seva “memòria fotogràfica” que li ha permès absorbir una gran activitat – durant el seu pas pel Liceu va ser el primer president del Comitè d’Empresa, i va ser un dels impulsors d’allargar les temporades del Liceu, que abans es feien de quatre mesos, i després d’estudiar Dret va aconseguir que els músics de la banda municipal fossin considerats com a tècnics superiors–. Actualment jubilat de la direcció, Mut no ha parat la seva activitat intel·lectual, ni el seu compromís cap a l’associacisme: actualment és vicepresident de la Federació de Cors de Clavé.

Què significa l’homenatge al seu propi poble?

He tingut el privilegi de portar el nom de Càrcer arreu del món, ja que he estat director convidat a bandes dels Estats Units, Cuba, Polònia França… Per a mi és important, ja que és la banda on va començar tot, quan als 9 anys vaig començar-hi de músic i vaig tocar percussió, trombó i la tuba amb la qual anys després m’especialitzaria. Hi vaig estar fins als 21 anys, quan vaig guanyar l’oposició per a la plaça de tuba solista per al Gran Teatre del Liceu i em vaig mudar a Barcelona. Malauradament la situació de pandèmia no m’hi permetrà assistir en persona, però he enregistrat un vídeo emotiu. Els meus primers mestres són tots d’allà: els directors de la S.A.M “La Vall” i els grans músics que hi formaven part.

Hem d’oferir novetats que vagin tant des de la nova composició, com una nova manera de revisitar els grans clàssics i les obres ja escrites

 

Com considera que ha de ser l’àmbit musical després de la pandèmia de la Covid-19, la qual està incentivant el sedentarisme i el consum cultural des del sofà de casa?

Tot el món cultural s’haurà de reinventar i des de la música hem d’oferir novetats que vagin tant des de la nova composició, com una nova manera de revisitar els grans clàssics i les obres ja escrites. No dic que el que s’hagi fet fins ara s’hagi de canviar, sinó que actualment els instruments sonen de manera diferent gràcies al perfeccionament de les tècniques, i els músics tenen una gran formació. Es tracta d’incentivar la curiositat del públic, que en assistir a un concert es trobi amb una cosa innovadora. Crec que algunes d’aquestes novetats poden ser revolucionàries. Les explico al llibre Gimnàstica de l’ànima, que es va publicar l’any 2018 i ha tingut un bon nombre de vendes.

Algunes propostes que s’exposen al llibre?

Hi ha diversos aspectes, al llibre exposo propostes per a directors d’orquestres i per a compositors. Des d’incorporar nous instruments com ara els saxòfons a les orquestres, com cuidar un aspecte que sí que trobo desenvolupat en els enregistraments, però no en els directes: l’afinació correcta de la percussió. La majoria dels instruments de percussió poden afinar-se i tenir un timbre. A més d’aquestes incorporacions que entenc que algunes poden ser controvertides, però són calculades: com ara afegir a les cobles l’acordió, un instrument tan antic com la tenora i que incorporaria no només innovació sinó també una continuïtat respecte a les essències de la cobla; he exposat tot un sistema pel qual els instruments podrien augmentar el seu registre de tons. És cert que l’oïda humana contempla un registre tonal, però hi ha camp per expandir-lo si entrenem l’audició i això passa per quan s’interpreten obres o es componen guanyar 2 tons aguts o greus. Aquests canvis oferirien una innovació fascinant en els concerts.

Per la meva experiència puc afirmar que el públic sap distingir quan un instrument afina i quan no”

 

Però aquests resultats no creu que podrien apreciar-se només per als més entesos?

Per la meva experiència puc afirmar que el públic sap distingir quan un instrument afina i quan no, o quan la percussió sona com un cop de porta. Crec que sí que es produiria un canvi especial i dotaria de nous colors a les obres ja conegudes alhora que augmentaria la paleta de colors dels compositors. Sense oblidar que algunes propostes són més visibles, també són més difícil d’executar, com ara incorporar una corda més als instruments de corda, cosa que faria que els luthiers i fabricants d’instruments haguessin de canviar aspectes en la fabricació; però d’aquesta manera s’aconseguiria augmentar notablement els tons.

Ha començat a incorporar alguns d’aquests conceptes en les seves composicions?

He escrit una òpera sobre Josep Anselm Clavé en la qual incorporo algunes d’aquestes innovacions que valoro com a necessàries si volem continuar sorprenet al públic. Tot i que sóc conscient que demanen d’un esforç que no totes les formacions poden dur a terme i per això he fet dues versions de la partitura.

Com s’ha plantejat aquesta òpera?

D’Anselm Clavé sempre es destaca el seu compromís amb els treballadors que va treure de les tavernes per fer-los cantar; el seu vessant artístic com a compositor, però ha quedat oblidada la seva faceta com a polític, que el va portar a ser diputat a Madrid, així com la figura del periodista que va emprendre la fundació del setmanari La Vanguardia [amb el subtítol periódico republicano-federalista, que va existir des de setembre de 1868 fins a gener de 1869, i que va ser la primera publicació federal a España]. A l’òpera es reparteix el seu compromís artístic amb el Clavé polític i periodista i m’il·lusiona que es pugui veure aquesta altra part.

Quan s’estrenarà l’òpera?

Si la pandèmia no trastoca més els plans, l’any 2024, quan se celebri el bicentenari del seu naixement i els 150 anys de la seva mort. Ha estat un projecte de la nova junta de la Federació de Cors de Clavé, que presideix el director Bruno Nájera, i que han realitzat una aposta molt engrescadora.

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Botón volver arriba