Federació Catalana Societats Musicals

  • *
    *
    *
    *
    *
    Fields marked with an asterisk (*) are required.

Servicios

subvencions Convocatorias y subvenciones
Convocatorias de apoyo a las enti
dades
certàmens Concursos y premios
Concursos de interés para las bandas
partitures Instrumentos y partituras
Consulta las ofertas de material musical
recursos Recursos
Información útil para la gestión de entidades musicales
Transparència Transparencia
La gestión y actividad de la Federación y las sociedades musicales

No dispareu al pianista (ni als ajuntaments). Crònica 1r Fòrum de l'Acadèmia Catalana de la Música

Crònica de la taula-debat 'La música i el món municipal', celebrada dins el 1r Fòrum de l'Acadèmica Catalana de la Música, per Àlvar Andrés.

Al Fòrum de l'Acadèmia Catalana de la Música, celebrat dijous 23 de novembre, al Centre de Dones Francesca Bonnemaison, s'ha dut a terme una taula-debat sobre la música i el món municipal, que ha aprofundit en alguns dels conceptes de la conferència del periodista cultural, Xavier Cervantes, que ha relacionat la música amb la seva presència al mercat i la gratuïtat.

Al matí s'havia presentat l'informe del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), que mostra una dada que ha aparegut diverses vegades durant la sessió: el 2015 els ajuntaments van aportar el 58% de la despesa pública en cultura. Una dada que demostra la idoneïtat de la taula-debat, ja que el món municipal contribueix a sostenir la música en directe i a l'epicentre hi ha les festes majors. La taula ha estat la segona de la jornada – abans s'havia analitzat la relació entre educació i acompanyament professional- del primer Fòrum de l'Acadèmia Catalana de la Música.

Les contradiccions de la gratuïtat

Cervantes, seguint la consigna de dir el pecat, però no el pecador, ha exposat algunes opinions contradictòries que ha escoltat al llarg de la seva trajectòria com a periodista especialitzat en música. "He escoltat directors de festivals que es queixen que els concerts gratuïts malacostumen el públic, després aquests mateixos productors també són mànagers i el seu objectiu és aconseguir bons contractes per als seus representats, i no importa si el concert és gratuït o no ho és". De la mateixa manera, el periodista de l'Ara ha parlat també dels músics que es queixen si els ajuntaments fan pagar entrada: "Alguns grups m'han dit que els ajuntaments han guanyat molts diners gràcies a ells".

A la taula-debat, amb representants de mànagers, de sales de concerts, d'associacions de músics i dos representants municipals, s'ha anat estrenyent el cercle sobre la gratuïtat dels concerts. Per a alguns dels assistents si en comptes de debatre haguessin jugat al Cluedo, joc de taula en el qual s'ha de descobrir el culpable d'un assassinat i l'arma emprada, ho tindrien claríssim. "Els concerts gratuïts dels ajuntaments són competència deslleial, si un grup ha actuat gratuïtament a un poble, les sales de concerts de la zona no el podran contractar per fer cap concert pagant", ha exposat Carmen Zapata, gerent de l'Associació de Sales de Concerts. "Amb el canvi de règim, l'any 1975, es canvien els programes d'activitats festives, i s'estableix la gratuïtat, això és pervers perquè malacostuma el públic i molts només van a concerts per festa major" ha exposat Jordi Gratacós, president de l'Associació de Representants i Mànagers. Josep Parès, president de la Federació Catalana de Societats Musicals, en parlar del model de les bandes, a mig camí de l'amateurisme i la professionalització, ha reivindicat un model en el qual la gratuïtat i el pagament no siguin enemics, sinó que hi puguin conviure.

Tota la culpa és dels concerts gratuïts dels ajuntaments?

Des del públic han participat algunes veus que han alertat del perill de centrar les queixes als concerts gratuïts que programen els ajuntaments. "El problema no és només la gratuïtat, nosaltres reservem entrades a tres euros dins un programa de promocions a joves d'entre 16 i 25 anys i no per a concerts on ningú vol anar, sinó per a qualsevol concert o teatre, i no omplim aquestes entrades reservades", ha exposat Narcís Casassa, director de l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Girona. "Tret de la festa major, la programació [que gestiona l'Ajuntament] és de pagament, i en les programacions no sempre és prima el més comercial, sinó també descobrir grups menys coneguts", ha exposat Montserrat Chacón, regidora de Cultura de l'Ajuntament de Sabadell.

Tard, però val més això que res, la taula s'ha reconduït cap a la manca d'educació musical que hi ha a la societat, una desafecció que forma tàndem pervers, i aquí sí que es pot emprar l'adjectiu sense exagerar, amb la ridícula cobertura que la música rep als mitjans de comunicació més majoritaris, a tots.

Gerard Quintana, president de l'Acadèmia Catalana de la Música, ha aplaudit la valentia dels dos representants municipals que hi han assistit, i ha lamentat que el mateix dia del Fòrum ha excusat la seva assistència, és a dir, els ha donat carabasses, Xavier Arnijas, de la Comissió de Cultura de l'Associació Catalana de Municipis; i que des de l'altra gran entitat que agrupa els consistoris, la Federació de Municipis de Catalunya, no han ni despenjat el telèfon. "Ens agradaria saber que tenim un interlocutor, ja que no podem anar a parlar un per un amb tots els ajuntaments de Catalunya, però veiem que no tenim ningú a l'altra banda", ha expressat Quintana.

La jornada ha acabat amb una reflexió sobre els contractes als artistes, una situació dominada per la relació mercantil, en la qual el músic sol ser autònom que emet una factura, però que perd una sèrie de drets i prestacions que rebria si fos un treballador per compte d'altri, és a dir, que l'ajuntament el contractés, de manera que caldria donar-lo d'alta i baixa de la Seguretat Social...

Nascuda fa relativament poc, a l'Acadèmia Catalana de la Música li queda molta feina al davant.

 

La Fila d'Amposta presenta l'exposició '100 anys de música, cultura i societat'

Diumenge 3 de desembre s'inaugurarà al Museu de les Terres de l'Ebre, l'exposició 100 anys de música, cultura i societat. La Unió Filharmònica d'Amposta, que es podrà visitar fins al 18 de febrer de 2018, al Museu de les terres de l'Ebre (al carrer Gran Capità, 34, d'Amposta). Emmarcada dins de les nombroses activitats que la centenària societat ha organitzat al llarg de l'any, l'exposició presentarà als visitants un singular recorregut a través de textos, imatges, veus i espais.

Una aproximació a 100 anys de trajectòria repartits en cinc àmbits, que sintetitzats, han fet possible el projecte musical, cultural i social que aquesta entitat ha significat per a la ciutat d'Amposta. Els àmbits són:  Les Persones, La Memòria, El Paisatge de la Fila, L'Escola i El Futur.

A través de diferents entrevistes es dóna veu a algunes de les moltes persones que amb el seu esforç i implicació han participat en el manteniment i creixement de la societat.

La Memòria destaca alguns dels fets que han deixat empremta a la història de la Unió Filharmònica d'Amposta, coneguda com la Fila, com ara la primera actuació de la Banda de Música o l’excursió que l’any 1923 músics i acompanyants van fer a Les Salines de la Trinitat. L'eix central de la instal·lació serà El Paisatge de la Fila, que representa un escenari, l'espai on es concentra i es mostra al públic el resultat de tot el treball i dedicació de les diferents seccions de l'entitat. Els canvis en els models pedagògics i d'organització educativa es tracten en el capítol dedicat a L'Escola de música.

Finalment, s'aborden qüestions relatives als objectius que entitats com La Fila desenvolupen i hauran d’emprendre en un futur pròxim per donar continuïtat al seu projecte educatiu, cultural i social.

Un projecte que ha apropat el món de la música al disseny

L’exposició neix mitjançant un conveni de col·laboració entre Esardi, Escola d’Art i Disseny d’Amposta i la Unió Filharmònica d’Amposta durant el curs 2016-17.  Es va plantejar com un projecte interdisciplinari on van participar els tres cicles formatius amb les seves especialitats: Pintura, Disseny Gràfic i Disseny d’Interiors. Els seus alumnes van treballar, conjuntament, durant un trimestre fins a donar forma a una idea inicial del projecte. De manera que els alumnes, amb l’assessorament del professorat, han creat el disseny de l’espai i la direcció de l’exposició.
En l'exposició 100 anys de música, cultura i societat. La Unió Filharmònica d'Amposta, que es podrà visitar fins al 18 de febrer de 2018, hi col·labora el Museu de les Terres de l'Ebre i l'Ajuntament d'Amposta.
 

Super Mario, convidat al concert d’Alcanar per Santa Cecília

Alcanar desprèn afició per la música, i per tant, una festivitat com Santa Cecília, la patrona dels músics, no pot passar desapercebuda, i és per aquest motiu que la Banda juvenil de l'Escola de Música Municipal d'Alcanar (EMMA), la Coral de l'Institut Sòl de Riu i la Banda Municipal de Música d'Alcanar proposen un gran concert per al dissabte 25 de novembre al Centre Cívic d'Alcanar, a les 19:30h. El concert oferirà una selecció dedicada a composicions de música per a videojocs, des de Super Mario, Zelda, o Bola de Drac, a més de cançons habituals com l'himne a Santa Cecília, o l'arranjament per a banda del Viva la Vida de Coldplay.

Des de dimecres 22 de novembre, dia de Santa Cecília, Alcanar ret homenatge a la patrona dels músics, amb un engalanat dels balcons del poble. El concert, que se celebrarà diumenge 25 de novembre a les 19:30h al Centre Cívic d'Alcanar, anirà acompanyat de diverses activitats que començaran pel matí: a les 11h hi haurà jocs infantils per als alumnes de l'EMMA, a la plaça Lluís Companys, seguidament hi haurà un partit de futbol i un volteig de campanes en honor a Santa Cecília (13h). A més, els actes continuaran l'endemà diumenge, amb un passacarrer per Alcanar, que continuarà amb la Santa Missa en honor a Santa Cecília a l'Església Parroquial Sant Miquel, entre d'altres activitats.

Un concert que homenatja als videojocs

Part de la cultura, els videojocs van arribar fa unes tres dècades per quedar-s'hi i el seu imaginari ja és compartit per la majoria. Un imaginari al qual també s'associen les melodies fetes per quasi hipnotitzar com la de Super Mario Bros. El concert recorrerà les diferent versions i variacions musicals que han acompanyat les aventures del lampista italià, així com altres èxits com l'èpica de Zelda, o les orquestracions simfòniques de Final Fantasy VIII, o altres composicions que són estretament vinculades als videojocs com Star wars, Pokemon o Bola de Drac. Un concert que també oferirà peces arranjades per banda com el Viva la Vida dels Coldplay, o altres composicions habituals com el Cant de la Trobada, de Constantí Sotelo amb lletra de Joan Prats, o l'Himne a Santa Cecília, amb música de José Quiles i lletra de Ramon Monfort.

La primera part del concert serà interpretada per la Banda Juvenil de l'Escola de Música Municipal d'Alcanar, i la Coral de l'Institut Sòl de Riu, i la segona per la Banda de Música Municipal d'Alcanar, fundada el 1845. A la mitja part del concert hi haurà una lectura del manifest del Dia Internacional per a l'Erradicació de la violència vers les dones.

Podeu consultar el programa, fent clic aquí.
 
Página 1 de 18
Home