Federació Catalana Societats Musicals

  • *
    *
    *
    *
    *
    Fields marked with an asterisk (*) are required.

El Fòrum 2019 de l’Acadèmia de la Música Catalana ofereix reflexió i solucions per a l’ecosistema dels festivals

Correu electrònic Imprimeix PDF

Comencem amb l’spoiler: al Fòrum 2019 Festivals: Mirades des del s.XXI s’ha llençat la idea per a la formació d’una taula amb les direccions dels diferents festivals per tal d’aportar solucions a algunes de les principals necessitats dels festivals. La idea l’ha formalitzat Óscar Rando, director del festival Esperanzah!, en la segona de les taules del Fòrum -dedicada a la construcció de públics-; però els viaranys de les argumentacions dels membres de la taula - Jordi Herreruela, director del Cruïlla i Daniel Poveda, director del Vida- han conduït a aquesta idea feliç. Són molts els reptes dels festivals: els processos de concentració mundial de les agències que dificulten la contractació d’artistes, minimitzar l’impacte ecològic dels festivals o com aconseguir involucrar les entitats dels pobles i les ciutats on es duen a terme per tal d’aconseguir un major arrelament. Tots aquests punts fan necessària la cooperació entre festivals.

Al llarg de les quatre taules del Fòrum, celebrat dimecres 27 de novembre al CCCB, s’han tractat altres conceptes que també demanden aquesta necessitat de cooperació com és la presència de la dona – i no només es tracta de la seva presència en les programacions, sinó en els equips directius dels festivals, o en els rols tècnic – o com un festival pot mantenir la seva singularitat.

A Catalunya es duen a terme més de 400 festivals l’any, xifra que per ella mateixa justifica la temàtica d’un Fòrum que ha permès oferir una panoràmica dels principals temes d’interès per al sector. El Fòrum, comissariat per Montse Faura, directora del Festival de Torroella de Montgrí, s’ha iniciat amb una conferència de Kathrin Deventer, secretària general de l’European Festivals Association (EFA) i codirectora d’Europe for Festivals, Festivals for Europe (EFFE).

De bloc a festival

Deventer en la seva intervenció ha situat un dels aspectes que en quasi totes les taules ha aparegut: “la tensió entre la identitats dels festivals i la globalització”. Precisament, en la primera de les taules, han participat els directors de tres festivals que els caracteritza la seva singularitat: Daniel Tarrida, director del festival Bachcelona, Francesc Viladiu, corresponsable del Càntut i Olivier Rappoport, codirector del Mixtur. Un fet que en major o menor mesura coincideixen els tres festivals és que la singularitat no ha estat buscada conscientment, sinó que neix de la necessitat de suplir mancances. Com és el cas del Bachcelona, que ha convertit el fet de no disposar de locals on dur a terme el festival, en una virtut, ja que els ha empès a teixir diverses aliances amb entitats que permeten que el cicle de cantates de J.S.Bach es dugui a terme a diferents punts de la ciutat de Barcelona.

El Festival Càntut també té un inici curiós: un treball de recuperació de les cançons orals, les que cantaven els avis, de l’àrea de Girona que va esdevenir en un blog, posteriorment en una pàgina web i, finalment en un festival, que ha celebrat recentment la quarta edició. Sense perdre de vista el seu origen: “Al nostre festival ens agrada que el públic no estigui separat del cantant, que també canti”, afegeix Viladiu.

Pel que fa al festival Mixtur la seva singularitat ve de la voluntat d’obrir-se a les noves composicions en música contemporània, incorporant-hi la música electrònica, l’art sonor o la improvisació, entre d’altres. El seu director Olivier Rappoport en un moment del debat de la primera taula ha destacat la dificultat que suposa aconseguir patrocinis: “El patrocinador espera molt públic, i si bé la nostra voluntat és obrir les portes, és complicat que el nostre festival sigui gran”, és per això que ha agraït el suport institucional, tot i que lamenta que en termes generals si es compara en la resta d’Europa s’hi està per sota.

El fracàs de la sostenibilitat; cap a la cultura regenerativa

La segona de les taules s’ha dedicat a la construcció de públics, i a més de la proposta de la creació d’una taula entre festivals per proposar la cooperació. Els seus participants han aprofundit sobre aspectes que ja des de la conferència de Kathrin Deventer flotaven per la sala, com ara el concepte de comunitat. “El festival Esperanzah! va néixer al barri de Sant Cosme [un barri del Prat de Llobregat  que ha viscut grans desafiaments socials i urbanístics] per donar-ho tot a causes socials i crear una comunitat al voltant del festival que canviï la relació amb el món”, ha explicat Óscar Rando, el seu director.

Algunes de les iniciatives de l’Esperanzah! s’han destacat per treballar la cultura musical des del respecte al medi ambient, per exemple dedicant part dels beneficis a plantar arbres. “La sostenibilitat no ha servit de res, no ha aportat les mesures necessàries per allunyar-nos de l’abisme al qual ens enfrontem, cal parlar de cultures regeneratives”, ha afegit Rando. “Un festival és un altaveu a la societat”, ha afegit Daniel Poveda, director del Vida Festival.

En aquest aspecte el tercer integrant de la taula, Jordi Herreruela, director del Festival Cruïlla, també ha demostrat la necessitat d’estar atent a les sensibilitats del públic. “El nostre públic ens va demanar l’erradicació del plàstic i hem treballat per oferir gots biodegradables, entre d’altres qüestions”.

És simptomàtic l’accent posat en cuidar el públic ja sigui des de la producció: “El públic el pots retenir amb una producció que el faci sentir especial”, ha explicat Poveda, referint-se a tots els aspectes del festival, no només al cartell dels artistes programats. “Tenim una gran quantitat d’entreteniment al nostre abast, que de vegades ens fa oblidar-nos del que realment ens interessa; el sistema de venda d’entrades per Internet ha de fer un salt endavant”, ha afegit Herreruela, sobre el camp digital.

On són les dones al capdavant dels festivals?

En la quarta taula totes les participants han valorat la importància de la dona al capdavant de bandes, o en els equips de direcció, o com a artistes, destacant la infrarepresentació en els rols tècnics. El debat ha aprofundit més enllà de les quotes. “Si fem quotes home-dona, on posem els transsexuals?”, ha reflexionat la moderadora Georgia Taglietti sobre un camp més complex que reduir-ho al 50%-50%.

“Quinze anys després d’acabar els estudis musicals, un bon nombre de nois munten una banda, mentre que un nombre elevadíssim de noies deixa la música; per les dificultats, per la crítica que és molt dura amb elles. No crec que tot se solucioni amb quotes, un gran exemple també és el d’una banda liderada per una noia”, ha afirmat Carmen Zapata, presidenta de Mujeres de la Industria de la Musica, que també ha afegit que sí que considera que les quotes són fonamentals en l’administració pública, ja que també té la funció de ser prescriptora..

Tant Cristina Torres, directora del festival Músiques Sensibles, com Laura Duran, directora artística, del Canet Rock han exposat problemes a l’hora de dur a terme la seva tasca de gestió derivats del fet de ser dones. Un fet que esperen que en dues generacions hi hagi hagut un canvi de paradigma. “Som d’una generació en què hi havia poques dones que s’hi dedicaven a les nostres feines, però la mirada dels joves és diferent”, ha exposat Duran. “Hem de crear models que siguin referents i després els nostres fills ja no tindran aquests problemes”, ha resumit Zapata.

Per tancar la taula, la moderadora Georgia Taglietti, representant de la plataforma SheSaidSo a Barcelona i directora de Comunicació i Relacions Públiques del Sónar, ha manifestat que moltes empreses estan interessades en patrocinis duts a terme per dones. Si bé això és un indicador positiu, també cal ser prudents que l’empresa en qüestió ofereixi un tractament ètic a les qüestions de gènere.

El reconeixement internacional

A la tercera taula, el director del Festival de Perelada, Oriol Aguilà, s’ha assegut amb els representants de dos festivals que han aconseguit crear una marca internacional: el Sónar i el Primavera Sound. “Fer festivals a l’estranger no és cap negoci, la principal motivació ha de ser que t’aporti coneixement, conèixer nous talents i maneres de treball; una experiència enriquidora” ha comentat Ricard Robles, fundador i co-director del Sónar, un festival que ha tingut edicions als diferents continents. “La singularitat és la raó per la qual es fixen els altres països del món, és el que tu aportes d’imprevisible i innovador quan duus a terme un festival, el que no podria fer un algoritme; quan venen a buscar-te és precisament per això”, ha explicat Joan Pons, cap de comunicació del Primavera Sound, que enguany tindrà una edició a Los Ángeles.

El Fòrum 2019 Festivals: Mirades des del s.XXI ha comptat amb la conferència dels professors i investigadors de la Universitat de Barcelona, Lluís Bonet i Giada Calvano sobre els instruments per mesurar els impactes dels festivals, i s’ha clos amb un fragment de l’obra GRRRLS!!!, en la qual la saxofonista Mireia Tejero ha posat veu a un text de l’escriptora Viriginie Despentes, que després ha reinterpretat amb el seu saxo. L’activitat, dirigida per Carlota Subirós, forma part del cicle FEMINISMES! del CCCB.

Normal 0 21 false false false ES X-NONE X-NONE /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin-top:0cm; mso-para-margin-right:0cm; mso-para-margin-bottom:8.0pt; mso-para-margin-left:0cm; line-height:107%; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri",sans-serif; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-theme-font:minor-bidi; mso-fareast-language:EN-US;}
 
Home Notícies Portada El Fòrum 2019 de l’Acadèmia de la Música Catalana ofereix reflexió i solucions per a l’ecosistema dels festivals
Prison Break Scene 6 Japanese Daddy Bear Sylver Kind Of Life Babe Shows Her Booty Sexy Ass Twerk Beach Nudist Girl Beach Nudist Girl Is Lonely On The Shore Sexy Changing Room 20