Federació Catalana Societats Musicals

  • *
    *
    *
    *
    *
    Fields marked with an asterisk (*) are required.

No dispareu al pianista (ni als ajuntaments). Crònica 1r Fòrum de l'Acadèmia Catalana de la Música

Correu electrònic Imprimeix PDF

Crònica de la taula-debat 'La música i el món municipal', celebrada dins el 1r Fòrum de l'Acadèmica Catalana de la Música, per Àlvar Andrés.

Al Fòrum de l'Acadèmia Catalana de la Música, celebrat dijous 23 de novembre, al Centre de Dones Francesca Bonnemaison, s'ha dut a terme una taula-debat sobre la música i el món municipal, que ha aprofundit en alguns dels conceptes de la conferència del periodista cultural, Xavier Cervantes, que ha relacionat la música amb la seva presència al mercat i la gratuïtat.

Al matí s'havia presentat l'informe del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), que mostra una dada que ha aparegut diverses vegades durant la sessió: el 2015 els ajuntaments van aportar el 58% de la despesa pública en cultura. Una dada que demostra la idoneïtat de la taula-debat, ja que el món municipal contribueix a sostenir la música en directe i a l'epicentre hi ha les festes majors. La taula ha estat la segona de la jornada – abans s'havia analitzat la relació entre educació i acompanyament professional- del primer Fòrum de l'Acadèmia Catalana de la Música.

Les contradiccions de la gratuïtat

Cervantes, seguint la consigna de dir el pecat, però no el pecador, ha exposat algunes opinions contradictòries que ha escoltat al llarg de la seva trajectòria com a periodista especialitzat en música. "He escoltat directors de festivals que es queixen que els concerts gratuïts malacostumen el públic, després aquests mateixos productors també són mànagers i el seu objectiu és aconseguir bons contractes per als seus representats, i no importa si el concert és gratuït o no ho és". De la mateixa manera, el periodista de l'Ara ha parlat també dels músics que es queixen si els ajuntaments fan pagar entrada: "Alguns grups m'han dit que els ajuntaments han guanyat molts diners gràcies a ells".

A la taula-debat, amb representants de mànagers, de sales de concerts, d'associacions de músics i dos representants municipals, s'ha anat estrenyent el cercle sobre la gratuïtat dels concerts. Per a alguns dels assistents si en comptes de debatre haguessin jugat al Cluedo, joc de taula en el qual s'ha de descobrir el culpable d'un assassinat i l'arma emprada, ho tindrien claríssim. "Els concerts gratuïts dels ajuntaments són competència deslleial, si un grup ha actuat gratuïtament a un poble, les sales de concerts de la zona no el podran contractar per fer cap concert pagant", ha exposat Carmen Zapata, gerent de l'Associació de Sales de Concerts. "Amb el canvi de règim, l'any 1975, es canvien els programes d'activitats festives, i s'estableix la gratuïtat, això és pervers perquè malacostuma el públic i molts només van a concerts per festa major" ha exposat Jordi Gratacós, president de l'Associació de Representants i Mànagers. Josep Parès, president de la Federació Catalana de Societats Musicals, en parlar del model de les bandes, a mig camí de l'amateurisme i la professionalització, ha reivindicat un model en el qual la gratuïtat i el pagament no siguin enemics, sinó que hi puguin conviure.

Tota la culpa és dels concerts gratuïts dels ajuntaments?

Des del públic han participat algunes veus que han alertat del perill de centrar les queixes als concerts gratuïts que programen els ajuntaments. "El problema no és només la gratuïtat, nosaltres reservem entrades a tres euros dins un programa de promocions a joves d'entre 16 i 25 anys i no per a concerts on ningú vol anar, sinó per a qualsevol concert o teatre, i no omplim aquestes entrades reservades", ha exposat Narcís Casassa, director de l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Girona. "Tret de la festa major, la programació [que gestiona l'Ajuntament] és de pagament, i en les programacions no sempre és prima el més comercial, sinó també descobrir grups menys coneguts", ha exposat Montserrat Chacón, regidora de Cultura de l'Ajuntament de Sabadell.

Tard, però val més això que res, la taula s'ha reconduït cap a la manca d'educació musical que hi ha a la societat, una desafecció que forma tàndem pervers, i aquí sí que es pot emprar l'adjectiu sense exagerar, amb la ridícula cobertura que la música rep als mitjans de comunicació més majoritaris, a tots.

Gerard Quintana, president de l'Acadèmia Catalana de la Música, ha aplaudit la valentia dels dos representants municipals que hi han assistit, i ha lamentat que el mateix dia del Fòrum ha excusat la seva assistència, és a dir, els ha donat carabasses, Xavier Arnijas, de la Comissió de Cultura de l'Associació Catalana de Municipis; i que des de l'altra gran entitat que agrupa els consistoris, la Federació de Municipis de Catalunya, no han ni despenjat el telèfon. "Ens agradaria saber que tenim un interlocutor, ja que no podem anar a parlar un per un amb tots els ajuntaments de Catalunya, però veiem que no tenim ningú a l'altra banda", ha expressat Quintana.

La jornada ha acabat amb una reflexió sobre els contractes als artistes, una situació dominada per la relació mercantil, en la qual el músic sol ser autònom que emet una factura, però que perd una sèrie de drets i prestacions que rebria si fos un treballador per compte d'altri, és a dir, que l'ajuntament el contractés, de manera que caldria donar-lo d'alta i baixa de la Seguretat Social...

Nascuda fa relativament poc, a l'Acadèmia Catalana de la Música li queda molta feina al davant.

 
Home Notícies Portada No dispareu al pianista (ni als ajuntaments). Crònica 1r Fòrum de l'Acadèmia Catalana de la Música