Federació Catalana Societats Musicals

  • *
    *
    *
    *
    *
    Fields marked with an asterisk (*) are required.

Notícies



El quintet Ars Nova V actuarà al País Valencià

Correu electrònic Imprimeix PDF
El quintet de vent Ars Nova V actua divendres 22 de desembre dins la Festa Major de Vallada, de la comarca de La Costera, al País Valencià. L’actuació, a les 22h, formarà part del Cicle de Concerts de petit format de la Confederació Espanyola de Societats Musicals, de la qual forma part la Federació Catalana de Societats Musicals (FCSM).

El quintet, integrat dins l’Associació Musical Symphocat de Barcelona, banda federada a la FCSM, s’ha especialitzat en la interpretació de versions de bandes sonores. I en l’actuació de divendres 22 de desembre oferiran un concert basat en composicions tan emblemàtiques L’últim mohicà o La vida és bella, i d’altres més actuals com el tema principal del musical La La Land.

El quintet de vent està format per la Neila Franch (flauta), Gerard Mena (oboè), Helena Gabarró (fagot), Joel Soto (Trompa), Roger Aguilar (clarinet).
 

La banda i coral de Cerdanyola aproparan Viena en un concert solidari per Cap d'Any

Correu electrònic Imprimeix PDF
L’Agrupació Musical de Cerdanyola del Vallès (AMCV) celebra el seu habitual concert de Cap d'Any.  En aquesta edició, l'entitat acostarà el públic cerdanyolenc a Viena, a través de les peces clàssiques que mai falten per aquestes dates a la capital austríaca. Enguany però, el concert serà més especial que mai perquè l’entitat ha volgut incorporar-hi l’esperit solidari adherint-lo a la campanya Una nit d’il·lusió per a tothom, la iniciativa de la Creu Roja que vetlla perquè tots els infants de la nostra ciutat, sense excepció, gaudeixin de la nit de Reis.

El concert serà el dissabte 30 de desembre a les 19h a l’Ateneu de Cerdanyola i comptarà amb la presència de les dues formacions actives de l’AMCV, la Coral i la Banda, que oferiran un repertori nadalenc on destacarà la música vienesa, pròpia dels concerts de Cap d'Any més clàssics d’Europa.

A la primera part, la Coral, dirigida per Manel Cubeles, estrenarà a Cerdanyola l’obra Un infant com una estrella de Jordi Domènech. Una suite que recull cançons populars catalanes, harmonitzades per a cor mixt, cor infantil i piano. En aquest cas, la Coral de l’AMCV pujarà a l’escenari acompanyada del Cor infantil L'Esquellerinc de l'Agrupació Cor Madrigal de Barcelona.

Després de 15 minuts de pausa per adequar l’escenari, Irene Delgado, que viu la seva segona temporada com a directora titular de la Banda de l’AMCV, proposarà un programa format majoritàriament per valsos i polques. La Banda interpretarà dues obertures, a més de les més que conegudes Trisch-Trasch i Radetzky Marsch. Podrem tastar l'essència de la Wiener Philharmoniker i desitjarem al públic un bon any amb accent austríac”, assegura Delgado que augura un final del concert amb alguna sorpresa. 

El preu de l’entrada: una joguina, material escolar o un llibre

Per entrar al concert de Cap d’Any, els assistents hauran d’aportar una joguina, material escolar o bé un llibre que anirà a parar a la campanya Una nit d’il·lusió per a tothom. Ara bé, com és habitual, les entrades (gratuïtes i no numerades) es podran recollir a la taquilla de l’Ateneu des del 27 de desembre fins que s’esgotin les localitats. El concert per cap d'Any, que compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, la Diputació de Barcelona i la Federació Catalana de Societats Musicals, és la primera vegada que tindrà un compromís solidari. Des de la Creu Roja, demanen que les joguines i els llibres hauran de ser nous o en molt bon estat, no sexistes i que no fomentin la violència i sí el joc d’habilitat. A banda, hauran de ser destinades a nens i nenes de 0 a 12 anys.
 

No dispareu al pianista (ni als ajuntaments). Crònica 1r Fòrum de l'Acadèmia Catalana de la Música

Correu electrònic Imprimeix PDF

Crònica de la taula-debat 'La música i el món municipal', celebrada dins el 1r Fòrum de l'Acadèmica Catalana de la Música, per Àlvar Andrés.

Al Fòrum de l'Acadèmia Catalana de la Música, celebrat dijous 23 de novembre, al Centre de Dones Francesca Bonnemaison, s'ha dut a terme una taula-debat sobre la música i el món municipal, que ha aprofundit en alguns dels conceptes de la conferència del periodista cultural, Xavier Cervantes, que ha relacionat la música amb la seva presència al mercat i la gratuïtat.

Al matí s'havia presentat l'informe del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), que mostra una dada que ha aparegut diverses vegades durant la sessió: el 2015 els ajuntaments van aportar el 58% de la despesa pública en cultura. Una dada que demostra la idoneïtat de la taula-debat, ja que el món municipal contribueix a sostenir la música en directe i a l'epicentre hi ha les festes majors. La taula ha estat la segona de la jornada – abans s'havia analitzat la relació entre educació i acompanyament professional- del primer Fòrum de l'Acadèmia Catalana de la Música.

Les contradiccions de la gratuïtat

Cervantes, seguint la consigna de dir el pecat, però no el pecador, ha exposat algunes opinions contradictòries que ha escoltat al llarg de la seva trajectòria com a periodista especialitzat en música. "He escoltat directors de festivals que es queixen que els concerts gratuïts malacostumen el públic, després aquests mateixos productors també són mànagers i el seu objectiu és aconseguir bons contractes per als seus representats, i no importa si el concert és gratuït o no ho és". De la mateixa manera, el periodista de l'Ara ha parlat també dels músics que es queixen si els ajuntaments fan pagar entrada: "Alguns grups m'han dit que els ajuntaments han guanyat molts diners gràcies a ells".

A la taula-debat, amb representants de mànagers, de sales de concerts, d'associacions de músics i dos representants municipals, s'ha anat estrenyent el cercle sobre la gratuïtat dels concerts. Per a alguns dels assistents si en comptes de debatre haguessin jugat al Cluedo, joc de taula en el qual s'ha de descobrir el culpable d'un assassinat i l'arma emprada, ho tindrien claríssim. "Els concerts gratuïts dels ajuntaments són competència deslleial, si un grup ha actuat gratuïtament a un poble, les sales de concerts de la zona no el podran contractar per fer cap concert pagant", ha exposat Carmen Zapata, gerent de l'Associació de Sales de Concerts. "Amb el canvi de règim, l'any 1975, es canvien els programes d'activitats festives, i s'estableix la gratuïtat, això és pervers perquè malacostuma el públic i molts només van a concerts per festa major" ha exposat Jordi Gratacós, president de l'Associació de Representants i Mànagers. Josep Parès, president de la Federació Catalana de Societats Musicals, en parlar del model de les bandes, a mig camí de l'amateurisme i la professionalització, ha reivindicat un model en el qual la gratuïtat i el pagament no siguin enemics, sinó que hi puguin conviure.

Tota la culpa és dels concerts gratuïts dels ajuntaments?

Des del públic han participat algunes veus que han alertat del perill de centrar les queixes als concerts gratuïts que programen els ajuntaments. "El problema no és només la gratuïtat, nosaltres reservem entrades a tres euros dins un programa de promocions a joves d'entre 16 i 25 anys i no per a concerts on ningú vol anar, sinó per a qualsevol concert o teatre, i no omplim aquestes entrades reservades", ha exposat Narcís Casassa, director de l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Girona. "Tret de la festa major, la programació [que gestiona l'Ajuntament] és de pagament, i en les programacions no sempre és prima el més comercial, sinó també descobrir grups menys coneguts", ha exposat Montserrat Chacón, regidora de Cultura de l'Ajuntament de Sabadell.

Tard, però val més això que res, la taula s'ha reconduït cap a la manca d'educació musical que hi ha a la societat, una desafecció que forma tàndem pervers, i aquí sí que es pot emprar l'adjectiu sense exagerar, amb la ridícula cobertura que la música rep als mitjans de comunicació més majoritaris, a tots.

Gerard Quintana, president de l'Acadèmia Catalana de la Música, ha aplaudit la valentia dels dos representants municipals que hi han assistit, i ha lamentat que el mateix dia del Fòrum ha excusat la seva assistència, és a dir, els ha donat carabasses, Xavier Arnijas, de la Comissió de Cultura de l'Associació Catalana de Municipis; i que des de l'altra gran entitat que agrupa els consistoris, la Federació de Municipis de Catalunya, no han ni despenjat el telèfon. "Ens agradaria saber que tenim un interlocutor, ja que no podem anar a parlar un per un amb tots els ajuntaments de Catalunya, però veiem que no tenim ningú a l'altra banda", ha expressat Quintana.

La jornada ha acabat amb una reflexió sobre els contractes als artistes, una situació dominada per la relació mercantil, en la qual el músic sol ser autònom que emet una factura, però que perd una sèrie de drets i prestacions que rebria si fos un treballador per compte d'altri, és a dir, que l'ajuntament el contractés, de manera que caldria donar-lo d'alta i baixa de la Seguretat Social...

Nascuda fa relativament poc, a l'Acadèmia Catalana de la Música li queda molta feina al davant.

 
Pàgina 5 de 13
Home Notícies